El perdó
El saber perdonar als altres és una alleujament de càrrega emocional i psicològica negativa considerable, i és obrir una porta al cel intern, el gris es torna blau, un blau que ens alimenta el cos igual que a l'ànima de positivitat. Si, el perdonar és un acte de fe amb un mateix, és estimar-se, i donar-se una oportunitat, emprenent el camí cap al creixement personal. A no tornar a ser fràgil... Sense pors! L'única feblesa és la de no donar flexibilitat. Per a perdonar, comença per tu, perquè seràs més feliç, ja que obtindràs un benestar personal, i seràs molt més accessible, per la teva serenitat, agradant als altres per la teva pau interior.
És evident que ningú desitja sofrir, però som éssers emocionals, éssers que podem estimar, realitzant les coses més belles en aquest planeta, però contràriament, també som capaços de danyar i ferir, volent o sense voler, i penedir-nos pel que es va dir o no es va dir, o el que es va fer o no es va fer.
Perquè en ferir a l'altre ens costa tant demanar perdó? L'orgull, el nostre egocentrisme, no ens permet fer-lo, de fet pot ser que mai el demanem, però si no som capaços de fer-ho, podem escriure una carta demanant perdó sense arribar a manar-la, d'aquesta forma podem alleujar-nos del sentit de culpa. Pots meditar, pronunciant el mantra de la compassió "OM MANI PADME HUM" o buscar altres fórmules positives, per a netejar aquesta culpa interna, aquest buit que ara és més "ple" que abans. I el que està alimentat pel rancor, la venjança, la ira, per una sobrecàrrega negativa, pot ser que aquest perdó li arribi tard, o sigui insuficient. Però en definitiva el demanar perdó sempre és una bona acció, de disculpar-se per alguna cosa que un ha fet, i moltes vegades a estat sense voler, però que l'altre li ha dolgut profundament.
El nostre EGO pot més que el nostre DESIG... Doncs NO, és el nostre DESIG que pot més que el nostre EGO, hem de pensar diferent, i donar una visió, amb una objectivitat positiva. Et convido que ho facis, acosta't a la persona i demana-li perdó, mira-li als ulls i fes-ho amb el cor, només d'aquesta forma et podrà perdonar, si no estàs preparat fes uns exercicis del riure a la teva casa, uns exercicis que t'animin, que et posin un somriure entre llavis, alguna cosa que faci que ens adonem que necessitem dels altres. L'exercici és tan fàcil com acostar-se al mirall i començar fer ganyotes, riure'ns de nosaltres mateixos, creant el riure assajat o voluntari, lentament connectarem amb el riure espontani i genuí. Activarem les Endorfines, neurotransmisors, que popularment diem missatgers de la felicitat, que s'activen amb només un somriure, i ens fa sentir bé, en un estat plaent, és llavors que podem veure les coses diferents, pot ser que ens acostem a parlar amb la persona, o pot ser que no, també pot ser que acceptem la situació tal com està en la distància, en tot cas serà una nova perspectiva, des de l'acceptació. En l'acceptació també està el perdó.
El riure, el jugar, el saltar, el tornar a ser nens, va molt bé per a veure les coses des d'una altra lent, molt més nítida. Practicar l'empatia en la nostra vida diària, intentar no arribar a conclusions precipitades, si algú fa alguna cosa que no ens agrada, o viceversa.
Que ens serveix estar alimentant el rancor, la ira, i un gran etcètera?... Només fem que tirar pebre en el rostit, anul·lant el veritable sabor, obrint més ferides. No! El mecanitzar un pla de venjança, el penjar una creu a l'altra persona, tot això farà que no avancem, i ens anem tancant en nosaltres mateixos, fins al punt que ens entristim, fins al punt d'entrar en una possible depressió. Per tant... PERDONAT A TU MATEIX.
SI PENSES NO RIUS, SI RIUS NO PENSES... AQUESTA ÉS LA VERITABLE MEDITACIÓ DEL RIURE... DEL PERDÓ... DE LA FELICITAT.
- Inicia la sessió per fer comentaris
